|
WER, wenn ich schriee, hörte mich denn aus
der Engel Ordnungen? und gesetzt selbst, es nähme einer mich plötzlich ans Herz: ich verginge von seinem stärkeren Dasein. Denn das Schöne ist nichts als des Schrecklichen Anfang, den wir noch grade ertragen, und wir bewundern es so, weil es gelassen verschmäht, uns zu zerstören. Ein jeder Engel ist schrecklich.
Si cridés, ¿qui m’escoltaria des dels ordres angèlics? I
si, de sobte, algun àngel m’agafés el cor, la
seva existència més forta em faria desaparèixer. Perquè
la bellesa no és res més que el terrible principi, que
no som capaços de resistir, i
que admirem perquè calladament refusa anorrear-nos.
Tot àngel és terrible.
¿Quién, si yo gritara, me escucharía entre las órdenes angélicas? Y aun si de repente algún ángel me apretara contra su corazón, me suprimiría su existencia más fuerte. Pues la belleza no es nada sino el principio de lo terrible, lo que somos apenas capaces de soportar, lo que sólo admiramos porque serenamente
desdeña destrozarnos. Todo ángel es terrible.
|
rss