Menjo les últimes móres de Sant Mateu, negríssimes; la vella figuera em regala els seus fruits diminuts; un sarpat de pinyons que esclafo a la taula de pedra de la font de Can Gurguí; un glop d'aigua fresca; uns grans de raïm blanc ben madur que han deixat sense collir als ceps de Can Layret; un parell de nous tendres... Aquest és el meu sopar d'avui.

He descobert un corriol nou. He vist bolets de quatre classes distintes. És l'hora de davallar cap al poble. El sol es pon pel massís de Montserrat. El puc mirar de fit a fit.