A aquestes altures de segle ja ningú no dubta que uns dels intel·lectuals més importants de casa nostra (després de Josep-Lluís Carod-Rovira, Quimi Portet i Xavier Sala i Martín)  és Xavier de Bertran (¿?), més conegut per Lo Cartanyà [blog], sublim excrescència ponentina, megafilòsof insuperable, èmul de Salvador Sostres, digne successor de Francesc Pujols, el qual al darrer número de la revista BenZina (p.129) perpetra un article antològic i magistral titulat "Natura Morta" on diu veritats incontestables com aquesta: «És injust, home, és molt injust. Hi ha espècies que desapareixen i ens donem  la culpa els humans... Si desapareixen és perquè no foten brot, perquè s'han passat la història rascant-se els ous, fiant-se'n de l'instint. L'instint només serveix per ensumar una caca i acabar-te-la menjant; i això és el que els ha passat als animals i a tota la natura en general: s'estan menjant un marrón, el seu propi marrón, el marrón del qui perd el tren. Doncs a prendre pel cul, home, se siente. Que es mori ja tota la natura i que ens deixi evolucionar en pau als homes d'una punyetera vegada. Ni ecosistema ni polles, tu; amb el coco que tenim els humans segur que ens inventem alguna cosa millor.» XdB hauria de ser llegit a totes les facultats de lletres com un exemple de diglòssia desacomplexada i a totes les facultats de ciències com un exemple d'antiecologisme lúcid. No sé si menjar caragols afecta les neurones; el que realment les afecta és llegir La Vanguardia cada dia i esperar que Montilla canti el Virolai.